‘El temps de la collita’ de Magdalena Blažević, impressiona en les descripcions de la Bòsnia rural i els episodis bèl·lics

Si vols saber quanta foscor tens al teu voltant, has d’agusar la mirada a les dèbils llums llunyanes”, diu la citació que obre El temps de la collita de Magdalena Blažević, extreta de Les ciutats invisibles d’Italo Calvino. Les dues narradores d’aquesta novel·la ambientada a la Bòsnia de postguerra són una filla i una mare marcades pel desig que senten per un home. Primer ens assabentem del desig de l’Una, la filla, que torna al seu poble, gairebé abandonat, per esperar un antic amant que no sembla que hagi de venir. Mentre no arriba, l’Una es consumeix en nostàlgies i fantasies eròtiques. A la segona part, retrocedim en el temps i llegim l’Ida, la mare de l’Una, que descriu la quotidianitat uns anys després de la fi de la guerra i es lamenta que el seu amant d’abans la ignora, a més de no haver-la protegit quan era vulnerable. Tot i que, d’acord amb la cita de Calvino, mare i filla agusen la mirada buscant llums enllà de la foscor, més que dèbils aquestes llums són ja esvaïdes.

Magdalena Blažević és coneguda a l’escena literària dels Balcans per la representació poètica que fa de Bòsnia, marcada pel conflicte bèl·lic que va arrasar el país als anys noranta. Les hostilitats entre bosnians, croats i serbis van deixar-hi més de 100.000 morts. A la novel·la A finals d’estiu (L’Agulla Daurada, 2023), Blažević recrea­va una matança de civils des del punt de vista d’una nena que n’havia estat víctima, la qual ens explicava el seu últim estiu abans, durant i després de morta. Ara no se centra tant en la guerra com en la desolació que deixa. Les plantes, els animals i el rovell s’han fet amos de les cases i, a les ciutats, amb prou feines hi queda gent gran. “Aquí només es compten els morts”, ens explica l’Una. La rememoració del desig at és l’única cosa a la qual es poden aferrar les protagonistes, perquè la violència de la guerra i la destrucció que ha causat mantenen tancada la porta al futur.

De la mateixa manera que a A finals d’estiu, Blažević impressiona en les descripcions de la Bòsnia rural i els episodis bèl·lics. El seu estil de frases breus, líriques i intrigants —que de seguida fa pensar en Hertha Müller— transmet de manera sensorial la ruïna de la Bòsnia contemporània. També com a A finals d’estiu, els atges sobre atrocitats colpeixen el lector. En contrast amb la vivesa de les descripcions i els fragments sobre la guerra, els records i les fantasies de les protagonistes semblen més estereotipats, però queda clar que ens trobem davant d’una autora amb un univers propi i un llenguatge d’allò més suggeridor. Un motiu és que tant les guerres com el paisatge que deixen tenen quelcom d’irreal que s’adiu amb la prosa fantasmagòrica de Blažević.

A Les ciutats invisibles de Calvino, més concretament a l’informe dedicat a Zenobia, Marco Polo assegura a Khublai Khan que les ciutats es poden classificar en dues categories: “Les que a través dels anys i les mutacions continuen donant la seva forma als desitjos i aquelles en les quals els desitjos o bé aconsegueixen d’esborrar la ciutat o són esborrats per ella”. En la primera part del llibre, l’Una recorda haver somiat que contemplava Zenobia amb el seu amant, però ho fa tota sola en una habitació desordenada i plena de mosques. Com les ciutats de Calvino, els paisatges d’El temps de la collita han quedat gairebé esborrats, però no pels desitjos, sinó per la guerra. En canvi, no han aconseguit esborrar els desitjos de les protagonistes, que són ben vius, però ja és massa tard per sadollar-los.

El temps de la collita 

Magdalena Blažević  
Traducció de Jordi Cumplido Mora
L’Agulla Daurada
148 pàgines. 17 euros