‘La llum de les llums’, de Martí Domínguez, una antologia de saviesa sobre la Il·lustració

Deia Immanuel Kant en el seu Què és la Il·lustració? que el que definia aquest portentós període de la història era que l’home havia arribat a la majoria d’edat, que havia superat la ignorància, la superstició i la tirania al convertir la raó en el tribunal suprem del coneixement i haver tingut el coratge d’atrevir-se a saber (sapere aude). Per molt que el perío­de es conegués al món anglosaxó com a Enlightenment, al món germànic com a Aufklärung o a Itàlia com a Illuminismo, la història cultural de la civilització el segle XVIII va ser le Siècle des Lumières, un segle de les llums que en el nostre imaginari té un accent marcadament francès. En aquell segle XVIII lluminós, que es va expressar estèticament amb el neoclassicisme, es va confiar en el progrés indefinit de la humanitat, en el racionalisme i en el liberalisme per deixar enrere la minoria d’edat de la humanitat, i l’eclosió d’aquest pensament optimista i fructífer com pocs va obrir les portes de la Revolució sa, primer, i de la Revolució Industrial, després, amb el final de l’antic règim, l’absolutisme i l’obscurantisme de la fe. Naturalisme, racionalisme i humanisme definien el moviment il·lustrat, i la confiança cega en el saber dels homes es plasmà en una obra monumental com l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert.

A Martí Domínguez l’ha perseguit sempre aquesta ió il·lustrada i en la seva carrera com a assagista i novel·lista ha retornat cíclicament al Segle de les Llums amb Les confessions del compte Buffon (3i4), premi Crexells 1997, o El retorn de Voltaire (Proa), premi Josep Pla 2007, l’exiliat de Ferney que ens ensenyà el camí de la llibertat i de qui fa poc ha publicat una excel·lent biografia a Arpa (2023). Aquest entomòleg nascut a Madrid, però amb les arrels i la parla d’Algemesí, ha estat també un mestre de la divulgació científica: igual ens ha regalat reflexions sobre la natura i Lucreci que estudis sobre la pintura amb mirada de naturalista, i fins i tot va guanyar el Premi Nacional de Periodisme per la direcció de la revista científica Mètode des del 1999. El seu compromís amb la llengua catalana s’ha vist reconegut amb premis com el de la Crítica Catalana (2016), el premi Òmnium (2019) o el de les Bones Lletres (2023), un contracte amb la llengua també ara en la reivindicació de traduccions a la nostra llengua de pensadors sos amb qui la cultura catalana s’ha mostrat fins fa poc esquiva.

La llum de les llums és una antologia sobre aquella República de les Lletres que es proclamà a la França del segle XVIII i on, darrere les es de la revolució científica, també en salons femenins on es practicà amb set de coneixement l’art de conversar, es reflexionà sense prejudicis sobre el perquè del tot plegat. Igual es pensava sobre la religió i la superstició que sobre l’optimisme o el fatalisme, sobre l’educació i la ignorància que sobre el vici i la virtut, sobre la raó i les ions que sobre la felicitat o el bon gust, sobre amistats perilloses, l’amor o l’erotisme, amb Choderlos de Laclos o el Marquès de Sade. El subtítol, però, no hauria de portar-nos a engany, ja que aquesta antologia de saviesa és del tot sa i, tot i agenollar-nos davant la grandesa de Rousseau o Montesquieu, d’Olympe de Gouges o Émilie du Châtelet, perquè el segle de les llums també va ser el segle de les dones, potser hauria estat bé incloure en aquest prodigiós epítom de màximes sobre la llibertat, la igualtat o la fraternitat de la humanitat il·lustrats d’altres latituds com Lessing, Hume o Beccaria. El però no apaivaga ni mica l’entusiasme que genera aquesta meravellosa antologia de paraules de lúcida verbositat, un lenitiu per consolar-nos davant del pessimisme sobre la bondat d’un segle, bressol de la contemporaneïtat, que ens va ensenyar a pensar i sentir i a atrevir-nos a començar a viure guiats per la llum de la raó i les raons de les ions.

La llum de les llums 

Martí Domínguez 
Angle Editorial
320 pàgines. 16 euros